My job requires me to be constantly doing research. This can be browsing the vast world online (first choosing the best sources and then analysing them to gain insight on certain phenomena) or visiting or participating in events, workshops, fairs, occasions and manifestations that I find useful or that could be in the future. These include short urban immersions in cities or areas that meet a series of requirements, regarding their characteristics, allowing me to see new things, new ways of doing things, ideas worth learning more about. The latest place I decided to delve into isn’t far from Barcelona. In fact, it’s just an hour and a half away (by plane).
Why Turin? For some time now, I’ve been hearing about the effervescence of this city (and region: Piedmont) that is working on interesting projects in innovation, social innovation, food and restaurants. If you’ve ever had a look at the projects I work on, you’ll know this city was a logical choice. The final push, a conversation with an old school friend I hadn’t seen for ages who has roots in Turin. So, I grabbed my suitcase and comfortable shoes to walk loads (and a good coat).
My first impressions of Turin: very cold, silent and dusted with snow. Everyone said I shouldn’t go in January, when this city at the foot of the Alps is known specifically for its cold weather. But the cold was just another ingredient that made this one of my favourite European city breaks. So, with my notebook, cameras and mobile in hand, I set out to discover, bit by bit, one of the cities with the most charm and potential on the continent. Wandering and wandering, walking, visiting markets (like the one at Porta Palazzo), going into shops, museums, historical spots like Caffè Mulassano, Caffè al Bicerin and Tre Galline restaurant, but also discovering ideas that combine innovation and tradition, like Ristorante Monti, bookshops with a very interesting selection, jazz concerts inside shoe stores and running across an interactive sculpture by Marc Didou , “ECO”, right in the heart of the city. Not to mention all the urban art in the city, which I am slightly (very) obsessed with, in particular as a channel for explaining many trends in society, urbanism and art. I could fill pages and pages with details of places and experiences, describing people, but I prefer, for this post, to sum up my immersion in these things I jotted down in my notebook.
- You take Turin in bit by bit (like its cuisine, rooted in the Piedmont territory). It might not bowl you over right away like other Italian cities, such as Venice, Florence or Rome. You discover it slowly: hidden corners, neoclassic charm and, even, a touch of decadence.
- But don’t let that fool you: it is an innovative city (in fact, it was named the second most innovative in Europe in the 2016 iCapital Award – The European Capital of Innovation Award). All you have to do is look at all the different artistic manifestations, pilot programmes for social innovation, design, technology, and you’ll quickly realise that the so-called decadence of Turin is sort of done of purpose.
- Turin exudes history and classic charm all around, but it is also full of modernity, care in the details (something I’m crazy about), good food, local produce, sustainability.
- Turin is also a place where the automotive sector, design and technology have gone hand-in-hand for many years now.
You may ask whether I’ve brought back ideas from Turin that I can apply to my work. Well, yes, I have, starting with this post. You may also wonder whether these short immersions are worth it. Absolutely. They open your mind, refresh your ideas and give you a new perspective.
The trip to Turin opened my eyes to things I already knew -or guessed- and I had the chance to see them first hand: urbanism, social innovation, art, design, sustainability and food, balance of tradition and innovation, design, care in retail shops and historical areas… These urban immersions allow you to take the pulse of a city and, of course, you’re always left wanting more. The most important thing is that you find information and gain insight that can be extremely useful for your projects.
Querida Emma, he podido leer este artículo con mucho entusiasmo.
Estoy de acuerdo contigo, Turín es una de esas ciudades de las cuales en principio, no te llama nada en absoluto la atención, pero poco a poco (como bien escribes) vas descubriendo una pequeña perlita.
De los sitios que has comentado yo añadiría pasear por Via Po, por il Parco Valentino, tomar un vermut en Caffè Fiorio, visitar el NH Lingotto (la antigua fabrica de Fiat), la Mole Antonelliana o Superga.
Gracias por el artículo.
Saludos.
¡Muchas gracias por tu comentario! la verdad es que hay mucho por descubrir y ver en Turín y me alegra saber que he podido transmitir, en parte, algo de la esencia de la ciudad.
Et vaig seguint i trobo que tens un estil molt fresc i a la vegada aportes rigor i inspiració!
Moltes gràcies Àlex per el comentari! Espero seguir en aquesta línia doncs, la de poder explicar històries mantenint el rigor de la recerca. De fet m’arriben sovint inputs de companys sociòlegs sobre el tema: com explicar a un bloc les metodologies i resultats derivats de la recerca, de tal manera que el gran públic es pugui fer una idea de com treballem els sociòlegs. Explicar històries «aterrant» conceptes i metodologies és la millor que se’m acut, per no caure en el parany d’escriure un article científic (que, personalment, publicaria en d’altres àmbits). A mi m’ha funcionat, de moment.
El text és fantàstic i et convida a anar a Torí de totes, totes.
Haig de dir però que la teva immersió m’ha semblat una immersió turística, d’espectador. Potser m’equivoco, disculpa’m per això.
Aquestes etiquetes que es pengen a les ciutats (innovadora, cosmopolita, etc.) si bé representen una part de la realitat, no representen tot el que pot ser la ciutat. És més un màrqueting, meditat o no.
També he fet aquestes immersions curtes en el camp de la cultura, i és parlant amb la gent, fent entrevistes a persones que dirigeixen o gestionen projectes culturals insitu, veient programació teatral o artística d’autors autòctons, quan entenc més bé quina posició ocupen les arts escèniques en aquell lloc que visito. Òbviament aquesta immersió tampoc em proporciona una visió holística del panorama cultural però sí em dóna moltes pistes del que passa.
No m’interpretis malament, Emma, que m’ha encantat el què dius, i que viatjar mai és una pèrdua de temps ni res d’axò. Només que sóc molt crítica amb etiquetes que es pengen arreu, particularment a les ciutats 🙂
D’això la Chelo en sap un munt, va fer una tesis doctoral…
Hola Eli,
què va! Exacte!
Les entrevistes les vaig fer (però no surten) igual que el treball de camp i la recerca prèvia… el què passa és que al blog, donat que vull que tothom m’entengui, intento baixar-ho tot molt arran de terra (altra cosa seria fer un article científic, com ja t’he comentat). Els sectors d’anàlisi van ser l’alimentari i el de la innovació social. Donat que porto anys amb el tema del coolhunting (que crec és, sobretot, feina de investigadors socials més que no pas d’altres col.lectius) vull fer-me entendre per tothom (que és un problema que, crec, tenim els sociòlegs com a col.lectiu: el públic en general no sap què fem i sovint, no sé si a tu t’ha passat, et confonen amb un «filòsof»). Per la comunicació, en aquest cas uso tres nivells: si tinc la oportunitat, publico articles de recerca. Per al client, li dono la informació més mastegada i intento fer-la el més comprensible possible. Per al gran públic, com a primera aproximació, storytelling (explicar històries) per donar una visió molt global.
Bons comentaris!!!!! (tot i que ja sabem que no agradaran a tothom ;-))
Tens tota la raó, Emma.
Ja sabia, o almenys intuïa, que algú com tu no podia deixar de banda la recerca 🙂
Bona feina!!!
Sí, l’etern dilema entre :
1) El què pots dir i
2) Com ho dius
Gràcies Eli pel feedback!